CONVERSEM AMB JAUME MARTINEZ BONAFÉ

Bon dia pedagogs i pedagogues!

L'entrada de hui tractaca sobre Jaume Martínez Bonafé. aquest fou un professor de la Universitat de València en el departament de Didàctica i Organització. És un destacat militant dels Moviments de Renovació Pedagògica.

Després d'haver analitzat els seus escrits, ens plantejem les següents qüestions:

- Quins requisits ha de tenir un material per ser una bona eina educativa?

- Com és d'important que un material es pugui adaptar a l'edat a la que va destinada?

- Com podem transformar un material tradicional en un material innovador?

- Què ens suggereix un material com a alumnes?

Dies després, vam poder gaudir d'una xicoteta ponència on ell mateix ens va exposar la seua postura respecte als llibres de text, d'on hem destacat les seguents aportacions:

Tot docent deuria implicar-se plenament en el seu alumant, garantint una educació de qualitat, fent de l'aprenentatge una pràctica atractiva per als xiquets i xiquetes. Per tal d'aconseguir açò, és important que els docents siguin professionals, i presten compromís.

És ací on entra en joc la utilització del llibre de text, donat que un bon professor/a ha de ser capaç de crear un aprenentatge juntament al seu grup de classe, basat en allò que ells i elles tenen més interés per conèixer, i no sempre estar baix el currículm tancat que ofereix un llibre de text.

Una de les qüestions que més acostumen a fer-se dins l'àmbit de l'ensenyament són: Què són els llibres de text? Què són els materials curriculars?

Podriem definir un material curricular com un recurs d'ensenyament que serveix al professorat per fer la programació. 

Però... és important mirar més enllà. 

Pensem que els llibres de text concreten una teoria sobre què és l'escola, el mestre, l'alumne, el currículum, el temps i l’espai. El llibre organitza de forma col·lonitzadora la vida de l’alumne/a. 

Arribades a aquest punt és interessant plantejar-se si és possible ensenyar sense assignatures. La resposta és si. I, a més, serà un aprenentatge més valiós, ja que es poden barrejar uns termes en altres, i no estar precisament tancats per una programació de llibre o d'assignatura. 

Hem de desmuntar la idea de que el llibre de text és necessari. El llibre va començar sent una veritat absoluta, la dels sacerdots. Ara bé, encara a l'actualitat els llibres es basen sobre una veritat concentrada que has d’aprendre amb un text, per tant, tenen un curriculum ocult on es pot entreveure la ideologia dels autors, o de l'editorial. 

El llibre concreta una manera d’entendre l'escola, la cultura està empaquetada, i és difícil respondre a altre tipus de problemes; el llibre no ens forma per a una educació enfocada a la vida quotidiana, on hem de fer front a diferents situacions. Així, el llibre es limita a "ensenyar" conceptes i teories, en moltes ocasions obsoletes, que l'alumne fa una selecció d'allò més important per preparar-se l'examen. 

Per tant, es pot observar com el llibre de text té la capacitat d'ordenar una manera d'entendre l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes, allò que s’estudia a l’aula, mitjançant una programació que serà igual per a tots i totes.

La utilització del llibre de text a l'aula és una pràctica regulada i normalitzada, però cap llei governamental ho regula. Les editorials són qui articulen els continguts dels llibres, però no hi ha una obligació regulada legislativament per  part del govern per a que els professors hagen d’utilitzar els llibres.

Per poder canviar la situació, hem d'estar ben formats i informats, adquirir autonomia professional. Ser capaços de donar resposta amb recursos. 

Com es combateix l'hegemonia cultural? Amb una hegemonia professional.

Molts professors i professores utilitzen els llibres de text per pressió social i cultural, però han de saber aprofitar la seua autonomia per construir l'aprenentatge a l'aula. 

Els xiquets i xiquetes tenen dret a ser reconeguts en la seua cultura, en la seua llengua, en els seus desitjos, i l’escola ho ha de garantir, mitjançant artefactes que ho permeten. Malauradament, el llibre de text està en contra d'aquestes variables, culminant la creativitat dels xiquets i les xiquetes, així com el del professorat. 

Per tant, podriem afirmar que el llibre de text NO és un material pedagògic? 

El professor o professora que té capacitat per a reflexionar sobre la seua pràctica, el que investiga, el que crea debats amb companys professionals... es planteja com fer projectes per ensenyar. És capaç de construir espais de reflexió professional, a partir de la realitat de les  pràctiques a l’aula i les problemàtiques que apareixen és en  açò en el que es basa la pedagogia.

Una qüestió que va sorgir durant el seminari, per part d'una copanya, i em va resultar interessant fou; quin tipus d'activitats propondries dins del procés d'aprenentatge per a que la memorització quede fora de dit procés? 

Bonafé va respondre a la curiositat explicant la tendència que tenim les persones a memoritzar, ja que sempre memoritzem allò que ens desperta interés, una cançó que ens agrada, que ens diverteix... i aixó no ho hem aprés a cap llibre. 

Freinet defensa una pedagogia on l'assemblea és el punt de partida del currículum, l’alumnat és qui té la capacitat de proposar i decidir sobre els projectes que es van a seguir, i el professorat serà qui guie l’aprenentatge.

Les qualitats que tota mestra ha de tenir són: saber parlar, saber llegir i saber escriure (amb propietat). Estar formada, tindre interès, autonomia per elegir quins coneixements li interessa transmetre i quins no.

A més, un bon professional de la pedagogia ha de tenir compromís crític i professional sobre el que s’està ensenyant. Serveix per transformar el món, per fer que els xiquets i les xiquetes siguin més crítics..? Què faig jo al món? 

Una altra qüestió que va sorgir dirigida a Bonafé va ser: quins són els recursos pedagògics que consideres més importants? Resposta a la qual va ser que allò important és tenir els recursos mentals, per poder adaptar-los a la pràctica, materials que ens comporten un pensament, una reflexió. Hem de saber adaptar els materials i els recursos depenent del context en el que ens trobem, el tema que volem investigar i, sobretot, el públic amb el que anem a treballar. 

Una aportació que ens va cridar l'atenció fou que els millors recursos solen ser els més barats. aquells que nosaltres mateix podem construir, els que naixen de la creativitat dels alumnes.
A més, en el procés de creació d'aquests és interessant rebre contingut d'internet, saber aprofitar els recursos telemàtics i digitals per crear continguts nous. 

Però, sobretot, allò que importa és la capacitat professional del docent per saber crear els seus propis recursos, per saber allò que vol fer i com ho vol fer a l'aula.

Respecte al rerefons que amaguen els llibres de text, els quals reprodueixen estereotips sexistes i no atenen a la diversitat, els materials curriculars han de donar una adequada resposta, i ser políticament neutres. 

Però... Com un mestre o una mestra pot ser completament neutral? 

Independentment de la seua ideologia, pensem que un bon mestre ha de saber educar als xiquets i les xiquetes mitjançant les emocions, el saber crític, l'esperit per conèixer i fer front les injusticies, però sobretot, a ser lliures.