ANALITZEM UN RECURS MATERIAL: EL LLIBRE

Bon dia pedagogs i pedagogues!

En l’entrada de hui anem a analitzar un material didàctic, en aquest cas un llibre de text. Es tracta d’un llibre utilitzat en el Cicle Formatiu del Grau Superior d’Educació Infantil i pertany a la rama de serveis socioculturals i de la comunitat.

El llibre a analitzar és "Interveción con familias y atención a menores en riesgo social", escrit per les autores Montse Sorribas, Alicia García i Mercè Gras. L'editorial és Altamar i va ser publicat en 2008.

El llibre està estructurat en cinc unitats didàctiques:
1. La infància.
2. La família.
3. Intervenció educativa amb famílies en entorns formals.
4. Intervenció amb famílies i menors en situació de risc social.
5. Separació del menor del nucli familiar: centres de protecció de menors i acolliment familiar.

Podem observar com les autores han anat introduint els conceptes poc a poc fins a arribar a la teoria més densa, una vegada l’alumnat ha adquirit els coneixements bàsics per poder treballar.

Cada tema compta amb una sèrie d’exercicis al final de la unitat didàctica. Aquests exercicis són tant individuals com grupals. A més, hi ha activitats on es fa un plantejament, un desenvolupament i una duració per tal de fer l’activitat més real. D’aquesta manera, les autores han inserit l’esperit crític entre l’alumnat de forma que han hagut que buscar informació verídica i actual per poder treballar les diferents competències.

Al final de cada unitat didàctica, les autores destaquen la bibliografia utilitzada per a compondre la unitat, de manera que l’estudiantat pot indagar sobre allò que ha despertat el seu interès.

Un aspecte a destacar és que el llibre presenta diferents fotografies que reflecteixen la realitat, per tal de reforçar la teoria. També, compta amb esquemes i mapes conceptuals perquè l’estudi siga més visual.

Com a curiositat a cada tema podem observar que hi ha uns apartats anomenats “Tenlo en cuenta” on podem trobar dades d’interés sobre els temes a tractar. Així mateix, apareixen documents d’ampliació per saber més sobre el tema estudiat.

Existeixen diferents tipus de models pedagògics, segons el psicòleg Oscar Castillero, en podem trobar cinc. Els quals són: el model tradicional, el model conductista, el model romàtic/naturalista/experiencial, el model cognoscitivista, i el model educacional-constructivista.

Les autores del llibre, creiem que han utilitzat el model cognoscitivista. Com ens diu Castillero aquest model: Està basat en la concepció piagetiana del desenvolupament, el seu principal objectiu no és el de complir amb el currículum, sinó contribuir i formar al subjecte de tal manera que adquirisca habilitats cognitives suficients per a ser autònom, independent i capaç d'aprendre per si mateix. L'educació es viu com un procés progressiu en el qual es van modificant les estructures cognitives humanes, modificacions que poden alterar la conducta indirectament.

El paper del docent passa a avaluar el nivell de desenvolupament cognitiu i orientar als alumnes de cara adquirir la capacitat d'atorgar sentit a l'aprés. Es tracta d'un facilitador en l'estimulació del desenvolupament de l'aprenent, sent la interacció mestre alumne bidireccional. Es tracta de generar experiències i àmbits on poder desenvolupar-se, avaluant qualitativament al subjecte aprenent.

Tanmateix, creiem que les autores han fet us del model educacional-constructivista. En aquest model la tríade professor-alumne-contingut és vista com un conjunt d'elements que interactuen de manera bidireccional els uns amb uns altres. Es busca que l'alumne puga construir de manera progressiva una sèrie de significats, compartits amb el professor i amb la resta de la societat, sobre la base dels continguts i orientació del docent.

Un element fonamental per a aquesta perspectiva és que l'aprenent puga atribuir sentit al material aprés i també al propi procés d'aprenentatge, actuant el docent com a guia de l'aprenentatge i tenint aquest últim en compte la necessitat de proporcionar una ajuda ajustada a les necessitats de l'aprenent.

Es tracta d'optimitzar al màxim possible les capacitats d'aquest, de tal manera que s'acoste al màxim nivell potencial en comptes de limitar-se al seu nivell actual real (és a dir, que abast el nivell al qual pot aconseguir amb ajuda). El control es va cedint progressivament a l'alumne segons va dominant l'aprenentatge, de tal manera que es va aconseguint una major autonomia i capacitat d'autogestió.

Creiem que fan ús dels dos models, ja que, per una part s'intenta contribuir i formar al subjecte perquè adquirisca les destresses cognitives suficients per a ser autònom, independent i capaç d'aprendre per si mateix. Al mateix temps que aquest aprenentatge siga beneficiós, amb una relació mestre-alumne, adquirint els coneixements d'una forma progressiva. És per això que volem senyalar que les autores amb volgut fer ús d'ambdós.

Per acabar d’analitzar el llibre de text, és important veure la visió de l’alumne que l’ha utilitzat. En aquest cas veurem la perspectiva i l’experiència de la nostra companya Salut.

Degut a que la metodologia de l’assignatura va ser dinàmica, el tema de la matèria és actual i real, va despertar el seu interés fins al punt d’adonar-se que volia estudiar Pedagogia. A més, el plantejament del llibre va ser un punt important per al seu aprenentatge, ja que les activitats eren molt obertes, potenciant el desenvolupament del pensament autònom.

Com a aportació grupal, ens agradaria destacar que el llibre està escrit per tres dones, ja que en l’any en el qual es va publicar i en l’actualitat és més comú la presència d’autors masculins.

Per últim, considerem una bona recomanació aquest llibre per aquelles persones interessades a aprendre sobre les famílies i els menors, i com fer una bona intervenció.

Sorribes, M., García, A., i Gras, M. (2008). Intervención con familias y atención a menores en riesgo social. Barcelona, España: Altamar.

↣ Castillero, O. (s.f). Psicología y mente. Recuperado de: https://psicologiaymente.com/desarrollo/modelos-pedagogicos