QUINA ÉS LA METODOLOGIA DE MARIA MONTESSORI?
Bon inici de setmana pedagogues i pedagogs!
Hui l'entrada del blogg és sobre la gran educadora i pedagoga Maria Montessori.
Hui l'entrada del blogg és sobre la gran educadora i pedagoga Maria Montessori.
Com tots sabeu Maria Montessori va ser una de les primeres dones en graduar-se en medicina, no obstant això el seu interès per l’educació la va portar a especialitzar-se en àrees com la filosofia i la psicologia, la qual cosa li va permetre crear coneixements i intervencions sobre el desenvolupament infantil.
És coneguda per crear el mètode Montessori. Però...En què consisteix aquest mètode?
La metodologia Montessori va començar a Itàia, i és tant un mètode com una filosofia de l'educació. Va ser desenvolupada per Maria Montessori a partir de les seues experiències amb xiquets en risc social.
Hui a la nostra classe hem treballat un text anomenat "Ideas generales sobre mi método" d'aquesta pedagoga on parla del seu mètode.
En aquest mètode ens trobem en un ambient preparat, és a dir, ordenat, estètic, simple i real, on cada element és de gran importància per al desenvolupament del xiquet/a. Aquest ambient es creat de tal manera que potència la independència de l’individu, així com l’exploració i el procés d’aprenentatge. La llibertat i l'autodisciplina fan possible que cada xiquet/a trobe activitats que consideren necessàries per a la seua evolució.
Es deixa al xiquet explorar lliurement a l'aula, segons les seues tendències naturals, sense cap obligació fixa o cap programa.
El problema que existeix actualment a les aules, és preparar un ambient adaptat per al xiquet actiu. Transformant les classes en "classes del xiquet", amb objectes adaptats a la seua alçada i força. Tot amb objectes a la seua altura i amb poc de pes, perquè els nens i nenes puguen fer d'ells el que vulguen.
Però el que diu aquest mètode és que aquestes metodologies que adopten actualment les escoles, és una gran errada, ja que, els més menuts tenen especial atracció per aquells objectes que son més simples i fabricats de diferent manera als nostres. Els xiquets gaudeixen més quan tenen objectes quotidians al seu abast, amb els quals poden moure'ls i gastar-los al seu gust.
Açò és degut en gran part, als pares i mares. Aquests reneguen als seus fills quan utilitzen objectes en casa que no son joguets, és per això que els més menuts tenen especial interés pels objectes i materials quotidians del dia a dia. Son més feliços jugant i investigant amb ells. Els agrada manipular, assaborir, analitzar i utilitzar-los. Traure ells el seu propi significat i utilització de l'objecte.
Com bé diuen Enrique Martínez y Salanova Sánchez (s.f), Maria Montessori va elaborar un material didàctic específic que constitueix l'eix fonamental per al desenvolupament i implantació del seu mètode. Estan ideats a la fi de captar la curiositat del xiquet, guiar-lo pel desig d'aprendre. Per a aconseguir aquesta meta, els materials han de presentar-se agrupats, segons la seua funció, d'acord amb les necessitats innates de cada alumne.
Aquest model defensa sobretot l'ús dels materials que estan fabricats de qualsevol material menys el plàstic, fabricats per materials naturals. El que més trobem son materials de fusta. El motiu és degut al fet que la majoria de joguets estan fabricats amb aquest material, i els xiquets i xiquetes necessiten conèixer les diferents textures, sobretot si no son nocius per a ells i el medi ambient.
Els materials d'aquest mètode tenen com a objectiu desenvolupar i augmentar el potencial de l'alumne. Com bé diu Almudena Palacios (2018) sobre els materials d'aquest mètode: "Els materials no són joguets, són eines per a desenvolupar el coneixement i el seu pensament abstracte. Ens aporten moltíssimes habilitats entre elles la motricitat fina."
Aquesta ens diu que el material montessori es pot classificar en diferents àrees: la vida pràctica, sensorial, llenguatge, matemàtiques i educació còsmica.
Els xiquets i xiquetes tenen una total llibertat d'elecció del material a utilitzar a l'aula, sempre respectant-lo i deixant-lo al seu lloc. La mestra aprén amb aquest mètode, guia al xiquet i xiqueta en el seu ambient, en compte d'imposar i forçar nocions en ells. Aquest mestre/a no necessita cap preparació, tan sols ha de quedar-se a un costat, eliminar-se, no obstaculitzar el creixement del xiquet/a en les seues múltiples activitats.
És necessari preparar l'ambient que rodeja al xiquet amb els mitjans de desenvolupament i després deixar-lo lliure, perquè amb aquests mitjans puga desenvolupar-se. Les eleccions del xiquet/a estan inspirades per l'instint que la naturalesa posa a cadascú com a guia de les accions del creixement psíquic.
Per altra banda, cal destacar que en aquestes aules no hi ha cap limitació del nombre d'alumnes.
Per finalitzar volem destacar una reflexió que ens aporta el text:
"No van pensar els adults que es pot conduir a un ésser a complir la seua destinació natural; no van reflexionar que l'única cosa possible és donar-li els mitjans, i que si es vol que la personalitat i el caràcter es revelen i es desemboliquen, és necessari donar-los la llibertat i l'oportunitat d'arribar per si mateixos allà on la naturalesa els guia."
Acabem l'entrada del blogg amb una de les seues frases:
"El niño que tiene libertad y oportunidad de manipular y usar su mano en una forma lógica, en consecuencias y usando elementos reales, desarrolla una fuerte personalidad". Maria Montessori.
↣ Almudena palacios: https://www.magisterio.com.co/articulo/que-son-los-materiales-del-metodo-montessori
↣ Enrique Martínez y Salanova Sánchez:
Comentarios
Publicar un comentario