LA PEDAGOGIA FREINET

LA PEDAGOGIA FREINET

Célestin Freinet fou un mestre i pedagog francés, creador de les tècniques Freinet, que s'han utilitzat en diversos mètodes d'investigació pedagògica. 

A classe vam treballar la Pedagogia Freinet mitjançant el visualitzat d'un documental, on participaven docents i professionals de l'educació que han dut a terme un programa per tal de prendre l'escola com un motor de canvi social. Tenen com a objectiu fer feliç a les persones, canviar les seues experiències. 

Parteixen des d'un punt de molts interrogants, alguns d'ells incapaços de ser resolts pel sistema educatiu. 

En primer lloc, es parla de canviar l'escola amb Freinet. Entre les aportacions, podem destacar la de Martínez Bonafé, qui defensa una escola pública, popular, una escola valenciana, amb la nostra riquesa lèxica i cultural. També destaquem la intervenció de Clara Albiol, qui considera important juntar els àmbits de la formació inicial i la formació permanent, per tal de que els estudiants es puguin apropar a una altra manera d'entendre l'educació, i sobretot, l'escola. 

Per fer possibles aquests ideals, per obtenir una educació de qualitat i oberta a tots i totes, es requereix de la rebeldia de manifestar-se; tenir compromís civic i polític per trencar els pilars de l'escola reproductora. Crear entre tots i totes una escola crítica, creativa, plural. Un espai segur d'aprenentatge, de cooperació i de diversió. 

La filosofia de Freinet es possible actualitzar-la i adaptar-la al segle actual, en una societat lliure i democràtica. Un mestre o una mestra ha de defensar una escola llire, democràtica, amb la transmissió de valors als infants, Valors que els permeten ser crítics, i a la vegada poder escoltar i valorar l'altre. 

Un dels capitols en els que està estructurat el programa s'anomena "la creació". En ell, els mestres defensen una educació basada en la manipulació, en la creació. 

Malauradament, la creativitat és poc treballada en el nostre sistema educatiu, malgrat ser de gran importància. Ens eduquen reproduïnt, i ens anul·len la creativitat, la capacitat de crear per nosaltres mateixa. 

Es plantejen nous sabers, és el moment d'obrir les portes a noves relacions i pedagogies, per tal d'imaginar una altra escola. Una de les aportacions estratègiques de la pedagogia Freinet és el temps lliure, l'assamblea i la cooperació. 

També es fa ressò de que la mestra ha de ser capaç d'organitzar col·lectivament, amb un caràcter obert. L'educació pel treball consisteix en motivar l'alaune per asssolir treballs, que li resulte de plaer, fer-li saber que el treball és un arma de lluita per la vida.

Quan l'alumnat proposa allò que vol estudiar, el que realment li provoca interès i motivació, es creen bons ambients d'aprenentatfe. Es creen relacions, rols, i el professor o professora tractarà als alumnes com els seus iguals. 

Una de les propostes que ens aporta el documental és un programa de treball que es du a terme en un col·legi, que consisteix en que un xiquet o xiqueta dona a conéixer un text que ha escrit ell/a, i  el text entra a ser propietat de tota la classe. Així, s'obté un llibre escrit per ells i per elles, es modifica conjuntament, i totes participen.

A més, tornem a entrar en l'àmbit de la crítica al llibre de text; un element que desvalora al professorat, selecciona uns continguts, i anul·la la creativitat i crítica de l'alumnat. 

També es dona importància a que els alumnes coneguin la realitat per poder treballar sobre ella i canviar-la, transformar-la. Treballar investigant, estudiant el medi i allò que ens rodeja. 

Tenim com a objectiu donar un sentit a l'escola més enllà d'una rutina, tenir la capacitat de dialogar amb el món mitjançant l'escola. I aquest és un objectiu que ens deuriem plantejar tots i totes les pedagogues. 

Una proposta didàctica que se'ns planteja és "viure l'horta", treballar en materials ecològics. 

Com hem comentat abans, l'escola és prodcutora de la seua pròpia textualitat; es creen revistes i periòdics escolars. La revista escolar és una de les tècniques més importants de  lescola, ja que permet l'expressió del propi infant a través d'un mitjà de comunicacio, i així se li dona veu. La revista de textos és un vehicle de transmissié i expressió d'un centre.

    

S'ha de fer partíceps als alumnes del saber, ferl-os protagonistes del propi aprenentatge. Un exemple seria elaborar un treball de recerca sobre els arbres del nostre poble. Aixi, elaboren els llibres que formaran part de la seua biblioteca, i estaran a l'abast de tots els alumnes del col·legi per a que els puguin llegir.

Es parla de la correspondència escolar i el descobriment de les diferències, com una tècnica fabulosa on s'intertercanvien els sabers, i els xiquets i xiquetes estan llegint totes les teues produccions.

Per últim, s'ha de fer una mirada critica a l'escola sobre la cultura. Tant els mestres com els pares i mares estan en desacord amb  el model d'escola tradicional, basat en la llengua castellana. Volem construir  entre totes el model d'escola valenciana, amb una nova pedagogia i en la nostra llengua.

A mode de conclusió ens agradaria reforçar la idea de l'eliminació del llibre de text com a "material d'aprenentatge", ja que. com hem explicat anteriorment, no deixa lloc a la diferència, a la diversitat; no fomenta la participació cooperativa de l'alumnat ni la seua creativitat.  

A més, ens pareix que encara que hagen passat 13 anys des de la realitzacié del programa, seria interessant portar-lo a terme en l'actualitat, ja que és enrequidor i obert, flexible, que dona veu a l'alumnat.