APRENEM EN ENTORNS VIRTUALS

Bon dia pedagogs i pedagogues!! 

A l'entrada d'avui parlarem novament sobre les tecnologies en l'àmbit escolar, concretament els entorns virtuals. Per aprofundir més, ho farem de la mà del text "Aprender y enseñar en entornos virtuales: actividad conjunta, ayuda pedagógica y construcción del conocimiento", de Javier Onrubia. 

Onrubia entén l’aprenentatge virtual com un procés de reconstrucció personal del contingut extern a la ment de l’alumne que es realitza en funció d’un ampli conjunt d’elements que conformen l’estructura cognitiva de l’aprenent: capacitats cognitives bàsiques, coneixement específic de domini, estratègies d’aprenentatge, factors afectius, motivacions i metes, etc. 

L’autor destaca l’ajuda del professorat per la construcció de continguts, elements, significats i sentits, juntament amb l’alumnat amb aquest nou recurs. Aquesta ajuda s’ha d’entendre com un procés, que permeta l’adaptació dinàmica, contextual i situada entre el contingut a aprendre i allò que l’alumne pot aportar i aporta a aquest aprenentatge en cada moment. 

Ajudar a l’aprenentatge virtual, per tant, no és simplement una qüestió de presentar informació o de plantejar tasques a realitzar per part de l’alumne. És seguir de manera continuada el procés d’aprenentatge que aquest desenvolupa, i oferir-li els suports necessaris. 

Podríem dir que l’ensenyament en entorns virtuals té un component necessari de “realització conjunta de tasques” entre professor i alumne.

Allò que fa que "l'activitat conjunta” siga efectivament conjunta no és la co-presència física dels participants, sinó el fet que professor i alumnes actuen l'un per a l'altre i entre si, de manera que les actuacions de cada participant només s'entenen i cobren significat en el marc de, i en referència a, les actuacions de la resta de participants. Així per exemple, quan el professor i els alumnes “conversen” en un fòrum estan, sens dubte, implicats en un procés d'activitat conjunta, igual que quan el professor revisa un document prèviament enviat per un alumne.

Ara bé... diem que el llibre de text és un element hegemònic, que amaga una ideologia... però és un entorn virtual un recurs neutre?

L’autor ens explica que és impossible una neutralitat pedagògica dels entorns virtuals i dels objectes d’aprenentatge. 

En primer lloc, perquè un entorn o un objecte d'aprenentatge sempre inclou restriccions i potencialitats tecnològiques determinades (una certa “inter-activitat tecnològica potencial”), que impedeixen, dificulten, permeten o promouen la realització de determinades actuacions i no d'unes altres, i l'adopció de certes formes d'organització de l'activitat conjunta i no d'unes altres, per part dels seus usuaris. I en segon lloc, perquè entorns i objectes d'aprenentatge inclouen igualment restriccions i potencialitats instruccionals (una certa “inter-activitat pedagògica potencial”), que actuen també de manera similar. 

Per això, entorns virtuals i objectes d'aprenentatge dificulten, permeten o promouen certes maneres d'ensenyar i aprendre, i esdevenen per això tributaris de determinats models didàctics o instruccionals.

Tanmateix, podem veure com les TIC han millorat en molts aspectes les pràctiques educatives, oferint noves possibilitats d'innovació i millora dels processos formals d'ensenyament i aprenentatge. 

Per finalitzar, us animem a tots i a totes les lectores del nostre blog a reflexionar sobre com les pràctiques educatives, o millor dit els materials educatius, defineixen i estructuren el nostre pensament i comportament.