ELS LÍMITS DE L'EDUCACIÓ

Hola de nou pedagogs i pedagogues!! 

L'entrada d'avui és fruit d'una reflexió interna, en la que abordarem els límits de l'educació. 

Ara bé... a què ens referim al parlar d'aquests límits? 

Sempre que llegim alguna notícia sobre un esdeveniment desagradable, com pot ser una nova agressió masclista, una dona més assassinada en mans d'un home, o sentim comentaris pel carrer que oprimeixen a certs col·lectius, com els insults o acudits LGTBfòbics, o escoltem cançons prou populars en els festejos que van en contra de la llibertat d'identitat sexual, com "maricón el qui no bote", es desperta al nostre pensament que la manera d'erradicar aquestes actituds, des d'un punt de vista pedagògic, és mitjançant l'educació. 

És cert que a l'etapa d'escolaritat obligatòria haurien de renovar les assignatures, llevant aquells continguts irrellevants i afegint aquells que la societat ens demana; perquè, com a pedagogs i pedagogues, hauríem de tindre com a missió canviar el sistema educatiu, transformar-lo, donar resposta a les necessitats de tota persona. És per això que, com hem comentat, veiem necessàries assignatures de gènere, d'educació sexual, basades en teories feministes que alliberen a la dona, i erradicar així els pensaments masclistes, racistes i trànsfobs dels futurs ciutadans. 

Però... quina és la resposta que ha de donar l'educació? Fins a quin punt l'educació pot transformar la societat, pot erradicar la violència?

L'educació és el motor del món, tots i totes necessitem estar educades i instruïdes per desenvolupar la nostra identitat, les nostres habilitats. Però malgrat açò, el sistema educatiu ens talla les ales en moltes ocasions, ja que hem estat educades baix un llibre de text, dins d'una aula, amb la presència d'un docent com a figura de poder... què passaria si canviarem el model d'escola? 

L'educació, per poder donar resposta a totes i a tots, ha d'anar més enllà, però sobretot, ens ha d'escoltar. Ací entra en joc l'educació emocional, molt ausent però necessària al nostre sistema educatiu. 

Arribades a aquest punt, podem afirmar que l'educació formal té uns límits, ja que està suprimida baix un sistema educatiu controlat per les forces polítiques dominants. 

No obstant això, no podem posar uns límits a l'educació, ja que hem de tenir en compte l'educació no formal i informal, i ací ha de prendre força la nostra missió com a pedagogues i pedagogs, és on hem de posar l'empenya per educar als xiquets i a les xiquetes en valors, en sentiments, en respecte, en l'estima a l'altre i a un mateix, per crear a persones lliures, lliures d'elegir qui volen ser i a qui volen estimar. 

↠ Imatges il·lustrades per Joan Turu.