INFLUÈNCIA DELS VIDEOJOCS EN ELS ADOLESCENTS

Bon dia pedagogs i pedagogues!! 

A l’entrada d’avui parlarem sobre una temàtica de gran influència en la joventut actual: els videojocs. Per aprofundir més, ens basarem en l’aportació de Salvador Domènech “Influència dels videojocs en els infants, adolescents i joves”. 

En primer lloc, l’autor ens remarca la gran importància de l’activitat del joc en els menors per desenvolupar la seua maduració, fins al punt que està valorada com un dret; el dret a jugar és reconegut en el principi 7 de la Declaració dels Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de l’ONU, i és considerada per a tot nen i nena una activitat tant bàsica com la salut, la seguretat o l’educació. 

La presència del joc és imprescindible per a un correcte desenvolupament físic, intel·lectual, social i emocional en cada nen i nena. Tot jugant l’infant aprèn a conèixer-se ell mateix i el seu entorn, encara que en el joc transforme i adapte la realitat a un món fet a mida, aplicant la fantasia i la creativitat. 

Fins ací hem parlat del joc com una eina emancipadora, divertida... però, és en l’etapa adolescent quan comença a aparèixer el joc mitjançant ordinadors o consoles, i aquest en canvi redueix la socialització dels joves, i restringeix la seua creativitat, així com . 

No obstant això, s’ha de veure més enllà, i poder extraure tant els beneficis com els aspectes dolents que ens proporcionen els videojocs. Els aspectes més negatius serien addicció, individualisme, agressivitat, competitivitat, aïllament... mentre els positius són aspectes de raonament, perceptius, de memòria, de riquesa de vocabulari, etc. 

Però... moment de reflexió... és realment el xiquet o xiqueta culpable d’aquest mal ús dels videojocs o són els pares? 

Els pares han de ser guies en l’aprenentatge dels seus fills i filles, han de proposar activitats d’oci en família, per tal de no caure en l’absentisme de deixar als menors davant una pantalla. Han de ser els creadors d’un ambient afectiu, transmissors de valors, diversió; han de saber despertar l’esperit crític dels seus menors. 

Per tant, hauríem de pensar en allò positiu que ens ofereixen les tecnologies, els videojocs en si, i transformar-los en una eina rica d’aprenentatge i valors, mitjançant un ús responsable, i a poder ser sempre amb la supervisió d’una figura adulta.